Cercador de notícies

Què és Bell-lloc?
Quin és el seu objectiu principal?
Un ambient positiu i integrador
Atenció a cada alumne
El paper dels pares
La formació cristiana
Els alumnes que necessita avui la societat
Una educació diferenciada

Bell-lloc és un centre d'ensenyament que neix a Girona l’any 1965, fruit de la iniciativa d'unes famílies que volien que l'escola fos una continuació de la llar. Des d'aleshores, col·labora amb els pares dels alumnes, a qui correspon el dret i la responsabilitat de l'educació de llurs fills.

Fins a l'actualitat han estat quaranta anys d’experiència en l’ensenyament, amb més de 4.000 antics alumnes, a través de les diverses etapes: Primària, Secundària, Batxillerat, Batxillerat Internacional i Formació Professional. Actualment 1.400 alumnes són protagonistes de la seva educació integral, que s’estén a totes les dimensions de la personalitat, en un ambient de llibertat i responsabilitat.

És centre concertat de la Generalitat de Catalunya. Imparteix ensenyaments d'Educació Infantil, Primària, Secundària, Batxillerat i Batxillerat Internacional. L'entitat titular és l'Institut Tècnic Agrari Bell-lloc del Pla. No té cap finalitat de lucre. La direcció, organització i desenvolupament de les activitats del centre són competència de l'entitat titular de Bell-lloc. Hi col·laboren els diferents òrgans que estableix la legislació.

Volem ser reconeguts per aportar a la societat alumnes amb un alt rendiment intel·lectual, motivats a seguir aprenent i amb domini d’idiomes i de les noves tecnologies, amb la finalitat de millorar la societat i servir els altres.

Tota l'educació que s'ofereix a Bell-lloc s'inspira en una visió transcendent de l'home i s'ajusta als ensenyaments de la doctrina catòlica. Es promou entre els alumnes, els professors, el personal de serveis i els pares el coneixement i l'estima de la doctrina de la fe i la moral, d'acord amb les ensenyances de l'Església. Al col·legi s'organitzen diversos actes de pietat i mitjans de formació cristiana als quals poden assistir pares, professors i alumnes. Les famílies que van començar Bell-lloc confiaren, des del primer moment, l'activitat formativa, doctrinal i espiritual a la Prelatura de l'Opus Dei.

Per tal d'afavorir l'assoliment dels seus objectius educatius, Bell-lloc és un col·legi masculí. Per a les noies, les mateixes famílies que iniciaren Bell-lloc van promoure el Col·legi "Les Alzines".

Les qüestions de gènere estan prenent paper seriosament a l’escola; i els reptes són la igualtat d’oportunitats, la convivència entre sexes, l’eradicació dels alts percentatges de fracàs escolar... La tradicional escola mixta ha fet una contribució important a l’accés de la dona a l’educació, però d’això ja fa molts anys i, avui, aquest model d’organització escolar, es veu insuficient per assolir aquests objectius.

És per això que a diversos països, i a casa nostra, estan apareixent veus dissonants. Per una banda, hi ha qui vol assolir aquests objectius sense qüestionar la mixticitat escolar, amb unes pràctiques que se solen anomenar “coeducadores”; per altra banda aquells qui, disposats a buscar els millors procediments per assolir els objectius, es plantegen –entre d’altres aspectes- la conveniència de la mixticitat.

Efectivament, són preocupants diferències tan manifestes entre noies i nois, durant i tot just acabada l’escolarització:

“En matemàtiques, les noies presenten sistemàticament un menor interès i satisfacció en relació amb l’assignatura, sentiments d’inferioritat i uns majors nivells d’impotència i estrés a classe.” (Aprender para el mundo de mañana. Resumen de resultados, PISA 2003, p.17)

Una taxa de titulació en ESO del 77,6% per les noies i de només 63,2% pels nois. (Comunidad Escolar, n.766, 25/5/2005)

Tres vegades més de nois que de noies es presenten a la selectivitat a la via científicotècnica; gairebé quatre vegades més noies que nois a la d’humanitats... (PAU juny 2005, ww.gencat.net)

De dades com aquestes n’hi ha un bon grapat; i dades semblants apareixen també al món professional. I, cal notar-ho, en diferents aspectes surten perjudicats diferentment els nois i les noies.

Per alguns la solució passa per fomentar la igualtat a l’escola mantenint una educació mixta; a l’escola diferenciada –amb el seu avançat plantejament del tractament del gènere a l’escola- es vol fomentar aquesta igualtat tenint en compte la diferència i creant l’entorn més adequat per al màxim desenvolupament de les potencialitats personals i socials dels nois i de les noies.

Crida l’atenció que les noves propostes d’escolarització diferenciada sovint apareixen precisament per una voluntat d’evitar discriminacions. El recent debat a França, per exemple, ha aparegut arran del sexisme creixent en un model escolar que creia que la mixticitat portaria automàticament la convivència i la igualtat. Iniciatives de diferenciació als Estats Units s’han manifestat eficacíssimes per la promoció social i acadèmica de noies de barris marginals. Instituts d’Alemanya i Àustria estan experimentant amb èxit les classes separades; és el cas del Gymnasium Rahlgasse de Viena, escola centrada i compromesa des dels seus inicis amb l’educació per a la igualtat.

I és que avui, als països occidentals, ja no es dóna enlloc una educació que no tingui entre els seus objectius la igualtat d’oportunitats de noies i nois. Però aquesta igualtat d’oportunitats no s’ha de confondre pas amb igualtat de resultats; sinó, podem caure en polítiques que «forcin» la voluntat de l’alumnat cap a interessos diversos dels que els motiven: “La Junta dará 200 euros a quien curse ciclos «impropios» de su sexo. Se ayudará a las mujeres que se matriculen en cursos de Electricidad y a los varones que lo hagan en Estética y Peluquería, entre otras ramas susceptibles de recibir apoyo oficial.” (Diario de Cádiz, 22/2/2006) I notícies d’aquest estil són cada cop més freqüents.

L’educació diferenciada és avui sovint considerada per la investigació educativa molt eficaç per als propòsits esmentats; objectius que s’aconsegueixen precisament amb el tractament diferencial de noies i nois, adaptant la tasca docent als diferents estils d’aprenentatge de nenes i nens; amb l’entorn que es crea en un àmbit d’aquestes característiques, que lluny de reforçar estereotips els elimina més eficaçment. "Si se quiere conseguir que la sociedad sea igualitaria, no se debe tratar igual a quienes son diferentes." (A. Ferrús, El País, 21/3/2006 pàg.50)

Per citar alguna investigació podem aportar les conclusions d’un estudi dut a terme el 2001 per The Australian Council for Educational Research amb 270.000 alumnes durant 6 anys: els alumnes i les alumnes educats a aules diferenciades obtenien uns resultats acadèmics entre un 15% i un 22% millors que els d’escoles mixtes. També s’ assenyalava que a les escoles diferenciades el pla d’estudis era més exigent, l’ambient de treball més agradable, i el comportament dels alumnes millor. I és que noies i nois precisen un tracte diferencial, personalitzat també pel que fa al seu gènere; i la diferenciació s’escau especialment a les escoles que segueixen un model d’educació personalitzada com la nostra.

Pel que fa a aquesta educació diferenciada, es pot destacar el següent: l’aula mixta reprodueix l’entorn social amb allò bo i allò dolent i, per tant, tots els estereotips de gènere i pràctiques sexistes hi són presents. Les aules diferenciades es constitueixen en un entorn d’aprenentatge que, sense fugir de la realitat, permet que -durant les hores d’escolarització- els nens i les nenes no hagin de suportar aquests condicionants. Per altra banda, aquesta situació facilita que els i les alumnes optin –amb llibertat d’oportunitats- per estudis i professions tradicionalment assignats a l’altre sexe. Una educació que té en compte les diferències de nenes i nens -de maduració, d’interessos, etc.- potencia cada gènere al màxim, la qual cosa és notablement equitativa, perquè dóna a cadascú el que necessita; l’organització escolar diferenciada ho facilita molt.

El debat a Catalunya i Espanya és encara poc madur; n’és una prova que sovint el trobem segrestat, fora del seu àmbit propi (professorat, pares, pedagogs…) per romandre al camp del partidisme polític o del sindicalisme.

I, també sovint, s’observa que la “mixticitat” escolar és un tabú, un dogma inqüestionable. Però això passa aquí; fora de les nostres fronteres estan apareixent punts de vista que caldrà replantejar a casa nostra. Serveixin d’exemple les següents cites:

Un recent article aparegut a la progressista i coneguda revista holandesa HP/De Tijd deia: "Ha arribat l’hora de reintroduir el més aviat possible els col·legis per nois." (HP/De Tijd, 3/2/2006)

“La separació dels sexes durant la infància constitueix una etapa essencial del desenvolupament de la seva identitat sexual.” (Conseil Superieur de l’Éducation. Pour une meilleure réussite scolaire des garçons et des filles. Avis au ministre de l’Éducation. Octobre de 1999, Québec, pàg.81)

“El nostre objectiu a llarg termini és fer l’educació diferenciada assequible com a opció per a tots els nens, i no només per als fills de pares amb mitjans per permetre’s una escola privada.” (Hillary Clinton)

“És necessari desfer-se definitivament del prejudici que les noies necessiten classes conjuntes amb els nois per no estar en desavantatge professional. Això és completament fals, com ho és també que nois i noies aprenen a conèixer-se millor assistint a classes mixtes.” (H. Simonis, diputada socialista i coneguda feminista alemanya)

Per a més informació sobre Educació Diferenciada:

• www.easse.org: ASSOCIACIÓ EUROPEA DE CENTRES D'EDUCACIÓ DIFERENCIADA
• www.diferenciada.org: PORTAL D'EDUCACIÓ DIFERENCIADA
• www.singlesexschools.org: NATIONAL ASSOCIATION FOR SINGLE SEX PUBLIC EDUCATION (USA)
• www.boysschoolscoalition.org: INTERNATIONAL BOYS' SCHOOLS COALITION