Robert Swartz: “Els professors em diuen: ‘No sabia que els meus alumnes tenien idees genials'”

Robert Swartz porta més de trenta anys ensenyant a pensar als alumnes. Aquest filòsof està considerat un dels gurus més influents en l’àmbit de l’educació. El seu mètode, el Thinking Based Learning (TBL), ensenya als alumnes a pensar, alguna cosa que falla en els col·legis espanyols, adverteix, perquè segueixen “fent de la memòria la base de l’aprenentatge”. El doctor acaba de visitar Palma per donar classes als professors de l’escola concertada Aixa de Palma que espera tenir el certificat de Centre TBL d’aquí a dos anys.

Els nens d’avui en dia no pensen o no saben pensar?

Tothom pensa, però no tots ho fan detingudament, i per tant, no poden recolzar-se en pensaments amb els que sentin segurs o confiats. Quan això passa, les escoles fracassen a l’hora de preparar els seus alumnes per als difícils reptes als quals s’hauran d’enfrontar quan surtin al món exterior i tractin de viure bé les seves vides i ajudar a altres.

En què fallen els centres?

La majoria dels col·legis segueixen fent de la memòria la base de l’aprenentatge. Pensar de forma correcta i adequada és l’únic que els alumnes necessiten per aprendre allò que utilitzaran en les seves vides. Tant nosaltres com ells ens enganyem quan veiem que els estudiants treuen bones notes en els exàmens tradicionals (standard test), aquells que avaluen tan sols la memòria. Generalment, aquest tipus d’avaluacions no ens mostren si els nostres alumnes estan o no preparats per afrontar la vida. Simplement ens mostren que han sabut memoritzar algun concepte o contingut.

Què pensa de la formació del professorat a Espanya?

A la base d’aquest sistema educatiu tradicional està la manera en què els mateixos professors han après a ensenyar: mitjançant la manera tradicional d’aprendre per repetició. Alguns universitaris espanyols s’han resistit davant els intents d’implantar el mètode TBL en els programes educatius per a professors. Aquest fet afecta negativament a tots els professors però, especialment, a aquells alumnes que segueixen sent educats amb aquest mètode basat únicament en la memorització.

Quins trucs dóna als professors perquè puguin seguir la seva metodologia?

Ser pacient amb els teus alumnes i reptar-los perquè facin servir les diferents destreses de pensament amb les que tu i ells heu estat treballant a l’aula. Tots els alumnes poden arribar a ser veritables pensadors i tu mateix, com a professor, pots trobar, mitjançant el mètode TBL, el camí perquè això sigui real en la teva pròpia classe.

Quins són els reptes de l’educació al segle XXI?

Bé, aquest és un d’ells: com ajudar els mateixos professors a desenvolupar destreses en classes TBL per als seus alumnes. Però també, treballar en les maneres en què els alumnes puguin millorar les seves destreses comunicatives així com a ajudar-los a que treballin de forma cooperativa amb tots dels seus companys.

Què falla en el sistema educatiu espanyol?

Tant els professors com els formadors de professorat continuen fent servir un model d’aprenentatge tot i que sabem que molts dels nostres alumnes fracassen utilitzant-lo.

Sabia que les Balears encapçala la llista a Europa de col·legis amb fracàs i abandonament escolar? Què ens recomana?

Totes les vostres escoles haurien d’aprendre a ensenyar amb el mètode TBL i convertir-se així en col·legis TBL.

Què té el seu mètode d’especial?

L’Aprenentatge basat en el Pensament és el que el seu nom indica: aprendre a partir i des del currículum. Es basa en com els estudiants poden utilitzar importants destreses de pensament per connectar amb aquest contingut, incloent un pensament crític i creatiu així com diverses maneres d’anàlisi. Això és el que dóna lloc a un pensament i coneixement profund, al contrari que l’educació tradicional, en la qual, la memòria és l’única manera d’aprenentatge, i els alumnes acaben tenint tan sols coneixements superficials d’allò que estan aprenent.

Com va sorgir la idea d’emprar aquest mètode?

Vaig experimentar amb ell en la meva pròpia universitat, però quan vaig veure per primera vegada el que els professors havien començat a fer amb els seus propis alumnes d’entre 3 i 18 anys, i els boníssims resultats que estaven aconseguint, em vaig adonar del poder que té aquesta manera d’aprenendre, especialment, en els anys previs a la universitat.

Quants col·legis estan treballant amb aquest mètode? Des de principis de 1990, a més dels col·legis situats als EUA, hem treballat amb al voltant de 200 escoles utilitzant TBL a Espanya, Irlanda, Gran Bretanya, Nova Zelanda, Malàisia, Singapur, Austràlia, Aràbia Saudita, Estats àrabs, Xile, Colòmbia, Perú, Canadà i Bulgària.

Quines millores han aconseguit els col·legis que han posat en pràctica el seu mètode?

Això varia. Depèn. La majoria d’aquests col·legis han assolit millores significatives pel que fa a la manera d’aprenendre així com en destreses de pensament.

Què li diuen els professors quan veuen que els seus alumnes són capaços de discórrer tant?

Molts professors m’han dit que mai pensaven que els seus estudiants podien tenir idees tan profundes i genials. També hi ha molts pares que afirmen que els seus fills o filles han canviat coses en les seves pròpies famílies dràsticament: ara, els pares, sempre els pregunten als seus propis fills si volen unir-se per prendre decisions importants per a tota la familia. Pero potser una de les anècdotes més rellevants va ser a la Xile, on vivien estudiants amb problemes i dificultats d’aprenentatge. Normalment, se’ls apartava dels seus companys i rebien classes a part. Eren tractats com persones incapaces per aprendre. Jo vaig treballar amb un professor d’alumnes autistes en una d’aquestes classes, que havia assistit a un dels tallers que vaig donar de TBL i vaig pensar que potser podia aplicar allò après amb els seus alumnes. Sense poder utilitzar el llenguatge, els alumnes van aprendre diverses destreses de pensament, mitjançant l’ús d’imatges i il·lustracions per a poder expressar els seus pensaments. Recordo que un dia, mentre treballaven sobre la història del seu país, un dels estudiants va elaborar un treball impressionant. Conservo una foto d’aquest nen amb un gran somriure a la cara mentre presentava el seu treball. Havia visitat aquesta mateixa classe al voltant de 20 vegades i mai abans l’havia vist somriure.

Entrevista extreta i traduïda de https://www.elmundo.es/baleares/2017/01/23/5885be4746163ff3198b465c.html