Orientació per als pares
3r i 4t de Primària

PER PENSAR-HI…

Les següents preguntes poden ajudar-vos a reflexionar sobre algunes maneres de cooperar des de casa amb el programa de desenvolupament de les fortaleses del caràcter en el qual participa el vostre fill.

1. Amb quins detalls concrets ajudem el nostre a fill a pensar més en els altres per tal que el seu actuar no sigui egoista?
2. De quina manera fem de tant en tant preguntes per veure si s’han fixat en algun detall remarcable d’una altra persona?
3. Acceptem a tothom o com manifestem davant del nostre fill el rebuig envers una persona per un defecte o per la seva manera de pensar? Diem davant dels fills frases o expressions ofensives envers altres persones?

COM PODEM AJUDAR-LO?

Els següents suggeriments indiquen en quines tasques es fa necessària la implicació personal per part dels pares. L’objectiu dels temes proposats és mostrar les possibilitats de suport al vostre fill per al desenvolupament de la fortalesa del caràcter d’aquest mes.

1. Preguntar als fills el que pot agradar a un altre component de la família. Per exemple: què li pot agradar per sopar avui a l’àvia, al teu germà? Quin pla podem fer diumenge que li pugui agradar al teu cosí?, etc.
2. Reconèixer i recordar-li aquells moments on ha ajudat a altres o ha superat la timidesa i s’ha fet amic d’algun nen o nena.
3. Corregir-lo si parla malament d’algun company o professor. Fer-li veure que els altres també tenen coses positives i que tots a vegades ens equivoquem.
4. Si li costa superar la timidesa, brindem-li oportunitats per interactuar amb desconeguts amb petits encàrrecs o detalls d’educació.

PER PENSAR-HI…

Les següents preguntes poden ajudar-vos a reflexionar sobre algunes maneres de cooperar des de casa amb el programa de desenvolupament de competències en el qual participa el vostre fill.

1.  Com demanem les raons del seu comportament, quan els fills no s’han comportat bé? Com els fem conscients del que està bé i malament?
2. Quins són els arguments que hem de donar abans de reprendre una actitud? Com busquem la coherència dels criteris que reben a casa amb els del col·legi?
3. De quina manera podem demanar que facin bé les coses, explicant què és el que està bé i el què no?

COM PODEM AJUDAR-LO?

Els següents suggeriments indiquen en quines tasques es fa necessària la implicació personal per part dels pares. L’objectiu dels temes proposats és mostrar les possibilitats de suport al vostre fill per al desenvolupament de la competència d’aquest mes.

1. Més que castigar, l’educació de la consciència està en saber reflexionar les conseqüències que tenen els seus actes en les altres persones i en un mateix. Aquí podem agafar la clau de la reflexió, de les claus de pensament VESS, i que es pregunti a si mateix què és el que ha fet, com ho actuat i com hauria d’haver actuat.
2. Abans de començar una tasca o un encàrrec podem demanar que pensi el què farà, com ho farà i per què ho farà.
3. A la nit, abans d’anar a dormir, ajudar-los a fer un petit repàs de com ha anat el dia: què he fet bé avui? –i donar-ne gràcies a Déu–. Què he fet malament? –i demanar-ne perdó–. Què podria haver fet millor?. I acabar fent un petit propòsit per al dia següent.

PER PENSAR-HI…

Les següents preguntes poden ajudar-vos a reflexionar sobre algunes maneres de cooperar des de casa amb el programa de desenvolupament de competències en el qual participa el vostre fill.

1. Com reconeixem que ens costa dir la veritat? Com els hi mostrem que ens esforcem a dir la veritat?
2. De quina manera procura valorar els meus propis actes? Tinc la valentia de disculpar-me i rectificar quan m’adono que m’he equivocat?
3. Quins arguments aporto per ensenyar als meus fills que a vegades les coses no són com voldríem i que sovint convé acceptar la realitat encara que sigui dura?

COM PODEM AJUDAR-LO?

Els següents suggeriments indiquen en quines tasques es fa necessària la implicació personal per part dels pares. L’objectiu dels temes proposats és mostrar les possibilitats de suport al vostre fill per al desenvolupament de la competència d’aquest mes.

1. Recordar-li al nostre fill aquell moment que va ser especialment valent superant la vergonya, la por o l’adversitat.
2. Davant del dolor real, físic o moral, plorar és bo. Però convé detectar si ho fa per cridar l’atenció per cridar l’atenció. En aquest cas caldria ignorar-lo i no atendre’l fins que deixi de somiquejar.
3. Fer-li saber que, encara que sabem allò que fa malament, ens l’estimem, amb tots els seus defectes i les seves virtuts.

PER PENSAR-HI…

Les següents preguntes poden ajudar-vos a reflexionar sobre algunes maneres de cooperar des de casa amb el programa de desenvolupament de competències en el qual participa el vostre fill.

1. Com plantegem les iniciatives solidàries als nostres fills? De quina manera fem que s’impliquin en el projecte solidari de Nadal de Bell-lloc i en altres iniciatives benèfiques?
2. Com argumentem que per a ser solidari amb els nens que són lluny cal ser-ho primer amb els que tenim a prop?
3. Sabem fer-li veure com ens ha ajudat quan s’ha comportat adequadament? Com l’indiquem que ha estat una alegria per a la família el seu comportament, encara que ell ho consideri normal?

COM PODEM AJUDAR-LO?

Els següents suggeriments indiquen en quines tasques es fa necessària la implicació personal per part dels pares. L’objectiu dels temes proposats és mostrar les possibilitats de suport al vostre fill per al desenvolupament de la competència d’aquest mes.

1. Ajudar a casa, als amics, companys, etc. fa que després puguem ser solidaris amb els que són lluny. El cristianisme diu que existeix una comunió dels sants gràcies a la qual ens ajudem els uns als altres: quan fas una cosa ben feta, ajudes a tota la humanitat.
2. Podem demanar-li que faci alguna cosa que li pot costar però amb una condició: cal fer-ho amb un somriure.
3. En comptes d’amenaçar amb què els Reis que no li portaran allò que demana quan no es porta bé, és millor plantejar-ho al revés, felicitant-lo quan fa alguna cosa bona: «Que bé! Segur que els Reis han pres nota d’això.»

PER PENSAR-HI…

Les següents preguntes poden ajudar-vos a reflexionar sobre algunes maneres de cooperar des de casa amb el programa de desenvolupament de competències en el qual participa el vostre fill.

1. Quin temps dediquem als fills per escoltar-los amb tranquil·litat? Sabem que escoltar és més important que parlar?
2. Com busquem la manera positiva de dir les coses per a que els nostres fills no tinguin una visió pessimista i gris de les coses que passen?
3. Com reaccionem davant les paraulotes que puguin dir els nostres fills? Quines reaccions podem provocar si ens escolten a nosaltres fent-les servir?

COM PODEM AJUDAR-LO?

Els següents suggeriments indiquen en quines tasques es fa necessària la implicació personal per part dels pares. L’objectiu dels temes proposats és mostrar les possibilitats de suport al vostre fill per al desenvolupament de la competència d’aquest mes.

1. Davant d’una mala notícia, reconeguem el seu dolor o frustració però mirem sempre de trobar alguna conseqüència positiva. Per exemple, davant una derrota: “fa molta ràbia perdre un partit, però de les derrotes se n’aprèn més que de les victòries… Què pots fer per millorar a la pròxima?”.
2. Quan estan explicant les coses procurem adoptar una actitud corporal d’atenció (deixar el que estàvem fent, girar-nos cap a la persona que ens parla…). Si no entenem alguna idea, preguntar-li.
3. Per saber ensenyar a parlar i que sàpiga explicar les vivències, una vegada que ha acabat de dir tot podem fer-li una reflexió; «A veure si ho he entès bé: Has estat allà, ha vingut NN. Heu jugat a…»

PER PENSAR-HI…

Les següents preguntes poden ajudar-vos a reflexionar sobre algunes maneres de cooperar des de casa amb el programa de desenvolupament de competències en el qual participa el vostre fill.

1. Nosaltres que fem per dominar el nostre propi mal geni davant d’algunes reaccions dels nostres fills? Sabem quan li sortirà el mal geni, a l’hora de menjar, quan s’ha de banyar… Com ens preparem, quina argumentació farem?
2. Com expliquem als fills que cal tractar totes les persones amb consideració malgrat no ens caiguin bé o ens puguin resultar carregoses?
3. Amb les discussions familiars entre germans, quines actuacions tenim previstes per tallar-les? Sabem avançar-nos abans no arribi l’enuig? Donem recursos als fills per no arribar a enfadar-se?

COM PODEM AJUDAR-LO?

Els següents suggeriments indiquen en quines tasques es fa necessària la implicació personal per part dels pares. L’objectiu dels temes proposats és mostrar les possibilitats de suport al vostre fill per al desenvolupament de la competència d’aquest mes.

1. Saber reconèixer quan una cosa no ens agrada i, si cal, expressar-ho amb delicadesa. Potser no m’agrada el flam, però no cal enfadar-se. El mal geni és manca d’exigència personal.
2. Quan juguen amb els amics o germans, sempre ha de ser un joc, encara que competim. Saber perdre i saber guanyar és vital per no perdre les amistats.
3. Quan els fills s’equivoquen sovint s’enfaden, més per la feina que hauran de repetir que no pas per l’errada comesa. Aprofitar aquests moments per donar motius pels quals val la pena fer les coses bé. «No n’hi ha prou amb treballar, cal treballar bé».

PER PENSAR-HI…

Les següents preguntes poden ajudar-vos a reflexionar sobre algunes maneres de cooperar des de casa amb el programa de desenvolupament de competències en el qual participa el vostre fill.

1. Planifiquem amb el nostre fill un horari per a les tardes? Decidim nosaltres o ho fem conjuntament amb ell?
2. Com busquem dins de l’horari un moment de tranquil·litat per tal de crear l’ambient d’estudi o lectura familiar idoni? Quan demanem que ens expliquin alguna cosa que han après i que hi els hi ha sorprès o agradat especialment?
3. Com podem buscar moments per practicar les altres llengües que estan aprenent els nostres fills?

COM PODEM AJUDAR-LO?

Els següents suggeriments indiquen en quines tasques es fa necessària la implicació personal per part dels pares. L’objectiu dels temes proposats és mostrar les possibilitats de suport al vostre fill per al desenvolupament de la competència d’aquest mes.

1. Fer un horari personal on hi hagi moments per fer els deures i llegir i altres per jugar. Fer-ho compatible amb les activitats extraescolars.
2. Cal posar límits al temps que dediquen a l’ordinador o als dispositius electrònics. Durant la setmana potser no cal jugar i, si es fa, sempre cal posar hora d’acabar.
3. Les sortides familiars són molt interessants per parlar d’aspectes culturals durant una estona, sigui un museu, o contemplant el medi natural.

PER PENSAR-HI…

Les següents preguntes poden ajudar-vos a reflexionar sobre algunes maneres de cooperar des de casa amb el programa de desenvolupament de competències en el qual participa el vostre fill.

1. Com procurem ser delicats amb el nostre vocabulari i evitem que se’ns escapin paraulotes o expressions ordinàries? Quines raons tenim per evitar aquestes expressions?
2. Per què em culpabilitzo per les errades del meu fill? M’adono que amb aquesta visió impedeixo que adquireixi responsabilitat?
3. De quina manera felicito els meus fills quan s’expressen com cal?

COM PODEM AJUDAR-LO?

Els següents suggeriments indiquen en quines tasques es fa necessària la implicació personal per part dels pares. L’objectiu dels temes proposats és mostrar les possibilitats de suport al vostre fill per al desenvolupament de la competència d’aquest mes.

1. Explicar als fills quan podem tenir una conversa col·loquial amb alguna expressió col·loquial i quan la conversa és formal. Per exemple: «Entre amics us podeu dir així però amb els avis no».
2. Durant aquests dies veuran els resultats de final de curs. Ajudar-los a acceptar els errors comesos al llarg de l’any. Ara és quan rep el resultat i quan toca fer valoracions.
3. Acceptar que cometem errades ens ajuda a madurar. És bo, per tant, comentar els errors parlant sense que acabi en una discussió.

PER PENSAR-HI…

Les següents preguntes poden ajudar-vos a reflexionar sobre algunes maneres de cooperar des de casa amb el programa de desenvolupament de competències en el qual participa el vostre fill.

1. Procuro ajudar a casa encara que arribi cansat/da de la feina? Comento en alguna ocasió amb els fills que poso bona cara encara que no en tingui ganes?
2. Com demano ajuda quan ho necessito? De quina manera prioritzo allò que és realment important per a mi? Entenc que anar ofegat/da de feina suposa poca ajuda per les persones que conviuen amb mi? Què faig per no traslladar el meu estat d’ànim?
3. Si et preguntessin, sabries dir deu aspectes positius del teu fill o et surten més ràpid els seus defectes?

COM PODEM AJUDAR-LO?

Els següents suggeriments indiquen en quines tasques es fa necessària la implicació personal per part dels pares. L’objectiu dels temes proposats és mostrar les possibilitats de suport al vostre fill per al desenvolupament de la competència d’aquest mes.

1. Com a pares som líders i mirall pels fills. Es fixen en tot el que fem i ho copien. Per això cal anar per davant d’ells en ajudar els altres.
2. És important demanar ajuda abans de carregar-me  tota la feina i posar-me de mal humor. Els fills tenen una capacitat de fer favors enorme i en aquestes edats ho fan amb molta alegria, se senten molt útils i això enforteix moltíssim la seva autoestima.
3. Propiciar la col·laboració dels nostres fills sense donar ordres. Una bona manera es simplement descrivint la situació i deixant que prengui la iniciativa. Per exemple:
   • Enlloc de dir-li: “Quantes vegades t’he de dir que apaguis el llum del lavabo!”
   • Descriu: “T’has deixat el llum del lavabo encès”.

PER PENSAR-HI…

Les següents preguntes poden ajudar-vos a reflexionar sobre algunes maneres de cooperar des de casa amb el programa de desenvolupament de competències en el qual participa el vostre fill.

1. Quan he comès una equivocació demano perdó al meu fill?
2. Enfadar-se amb un mateix quan ens equivoquem és un senyal de supèrbia, de creure’ns tan bons que no tolerem que ens podem equivocar. Cal acceptar els nostres errors amb humilitat.
3. Soc tolerant amb els errors dels altres? De què serveix enfadar-se? No és millor parlar-ho?

COM PODEM AJUDAR-LO?

Els següents suggeriments indiquen en quines tasques es fa necessària la implicació personal per part dels pares. L’objectiu dels temes proposats és mostrar les possibilitats de suport al vostre fill per al desenvolupament de la competència d’aquest mes.

1. Ensenyar-li com pot rectificar els seus propis errors. Per exemple, si ha deixat una joguina tirada per casa…
2. en primer lloc expressar-li el nostre disgust: “M’ha disgustat molt trobar-me la teva joguina tirada per terra de qualsevol manera”
3. en segon lloc manifestar les nostres expectatives: “Quan acabes de jugar amb les teves joguines espero que les tornis al seu lloc”,
4. finalment li ensenyem com pot rectificar: “el que necessita ara aquesta joguina és que la deixin al lloc que li correspon”.
5. És important que els fills vegin com els seus pares es demanen perdó. Els sentiments que provoca una discussió entre els pares els afecta moltíssim.
6. Si el nostre fill ens ha fet empipar de valent per una malifeta, convé que esperem a estar més tranquils abans de reprendre’l.

PER PENSAR-HI…

Les següents preguntes poden ajudar-vos a reflexionar sobre algunes maneres de cooperar des de casa amb el programa de desenvolupament de competències en el qual participa el vostre fill.

1. Afrontem els nostres errors amb valentia, reconeixent la veritat, evitant justificar-nos i demanant perdó si convé?
2.  Som delicats amb la bona fama dels altres? Permetem que davant nostre es desqualifiqui o es posi en dubte la fama d’una altra persona?
3. Quines raons donem als nostres fills per què diguin sempre la veritat? Com valorem el fet que reconeguin que ha estat ell el culpable d’una situació?

COM PODEM AJUDAR-LO?

Els següents suggeriments indiquen en quines tasques es fa necessària la implicació personal per part dels pares. L’objectiu dels temes proposats és mostrar les possibilitats de suport al vostre fill per al desenvolupament de la competència d’aquest mes.

1. Si sospitem que el nostre fill ens ha enganyat, en aquestes edats convé fer-li veure que és pitjor la mentida que no pas el fet que volia amagar.
2. Sempre hem de celebrar i felicitar la valentia de ser sincer expressant l’alegria que ens dona que sigui sincer. Després, enlloc de castigar, procurarem que repari el mal que ha fet o que experimenti les conseqüències de les seves decisions.
3. Ajudar-lo a créixer en responsabilitat ensenyant-li a reconèixer les faltes que ha fet per demanar perdó a Déu i als altres.
4. Si deixem passar una mentida, el teu fill percep que t’has deixat enganyar i ho farà més cops. La veritat sempre ha d’aflorar per a un correcte desenvolupament de la consciència moral del noi.

PER PENSAR-HI…

Les següents preguntes poden ajudar-vos a reflexionar sobre algunes maneres de cooperar des de casa amb el programa de desenvolupament de competències en el qual participa el vostre fill.

1. Cal que els pares tinguem clar que és el que el nostre fill pot fer per si sol i què no. Quins són els límits que ens imposem per no carregar-lo massa amb coses que sabem que només portarà a discussions?
2. Com li expressem la gran ajuda que suposa per a tots els membres de la família que ell faci una determinada feina o compleixi un encàrrec? Com diem que el motiu de fer la feina no és el premi si no la demostració de l’estima per la seva família?

COM PODEM AJUDAR-LO?

Els següents suggeriments indiquen en quines tasques es fa necessària la implicació personal per part dels pares. L’objectiu dels temes proposats és mostrar les possibilitats de suport al vostre fill per al desenvolupament de la competència d’aquest mes.

1. Pot ser d’ajuda posar algun recordatori dels encàrrecs que té assignats a casa.
2. Donar conversa en determinats moments és ajudar. Són moments de grans converses íntimes, que propicien grans beneficis a totes les parts. No és el mateix planxar o cuinar sol que acompanyat.
3. Demanar-li petites col·laboracions a les activitats quotidianes. Quan donem explicacions de com és fa una truita o una llesca de pa amb tomàquet propiciem el treball cooperatiu. Per exemple: «Anem a fer el pa amb tomàquet. Agafa de la nevera els tomàquets, jo porto l’oli, el pa i… Què em falta? – La sal papa».
4. Quan sortim amb ell al carrer a comprar o fer encàrrecs, donar-li feina a fer. Per exemple: «Si veus una merceria avisa’m», «(a la fruiteria) Au! tria’m un parell de llimones ben grosses».

PER PENSAR-HI…

Les següents preguntes poden ajudar-vos a reflexionar sobre algunes maneres de cooperar des de casa amb el programa de desenvolupament de competències en el qual participa el vostre fill.

1. Com demostrem la importància que té per nosaltres mantenir l’amabilitat i la cordialitat a casa?
2. Davant d’un maldecap o una contradicció, sé veure el sentit positiu de la situació? Mantinc la calma?
3. Quan ens fan perdre la tranquil·litat amb un comentari, una actuació poc amable, ja sigui en una conversa amb familiars o amics, miro de no aixecar la veu? Sé que cridar no soluciona res?

COM PODEM AJUDAR-LO?

Els següents suggeriments indiquen en quines tasques es fa necessària la implicació personal per part dels pares. L’objectiu dels temes proposats és mostrar les possibilitats de suport al vostre fill per al desenvolupament de la competència d’aquest mes.

1. Davant del pessimisme del fill que veu que no pot enfrontar-se a un problema, recordar-li aquells moments on va treure endavant un problema similar. Per exemple: «L’altra vegada te’n vas sortir molt bé, segur que si t’hi poses ho aconseguiràs.»
2. Davant d’aquelles tasques que li costa fer sol, acompanyar-lo i fer-ho junts. Per exemple: «Uf! Quines poques ganes de fer això! Vinga, fem-ho tots dos, serà més fàcil!»
3. Procurar remarcar alguna cosa positiva que ens ha agradat d’ell o si més no que escolti un comentari positiu del pare o de la mare parlant entre ells. Per exemple: «Hauries d’haver vist que bé ha fet els deures».
4. Expressar amb paraules les nostres emocions davant de les mostres d’estimació del nostre fill. Per exemple: «Avui venia enfadat/da de la feina i quan has vingut corrents a fer-me un petó m’he desenfadat».

PER PENSAR-HI…

Les següents preguntes poden ajudar-vos a reflexionar sobre algunes maneres de cooperar des de casa amb el programa de desenvolupament de competències en el qual participa el vostre fill.

1. Procuro que els meus fills no tinguin una visió materialista identifiquin l’amor en regalar coses? Els ensenyo que l’amor no es pot comprar?
2. Com procurem impulsar des de casa alguna iniciativa per als més necessitats: fent una guardiola per a una necessitat social, col·laborant col·lectivament en una campanya solidària, participant junts en una activitat de voluntariat…
3. Ser l’últim de triar per tal que els altres membres de la família puguin tenir allò millor.

COM PODEM AJUDAR-LO?

Els següents suggeriments indiquen en quines tasques es fa necessària la implicació personal per part dels pares. L’objectiu dels temes proposats és mostrar les possibilitats de suport al vostre fill per al desenvolupament de la competència d’aquest mes.

1. Demanar al nostre fill que ens ajudi a portar aliments o roba a alguna institució benèfica.
2. Quan arriben aquestes festes sé explicar perquè rebem regals? Val la pena que aprenguin a preparar regals per la família en aquestes festes. Un dibuix, un verset. El més important dels regals no és el seu valor econòmic sinó l’estimació amb què es fan.
3. Deixar les joguines als germans, familiars o veïns és ser generós. Donem criteri sobre què es pot deixar i què no.
4. Aprendre a no queixar-se quan falta allò necessari. Són ocasions valuoses per valorar el que tenim.

PER PENSAR-HI…

Les següents preguntes poden ajudar-vos a reflexionar sobre algunes maneres de cooperar des de casa amb el programa de desenvolupament de competències en el qual participa el vostre fill.

1. Soc capaç de reconèixer els meus sentiments i els dels altres i sé expressar-los amb paraules?
2. L’amor és comprensiu, però per comprendre cal escoltar… Com escolto els altres? Procuro entendre a fons el que m’està dient l’altra persona o normalment estic barrinant què contestaré, com l’aconsellaré, què li preguntaré?
3. Sóc capaç de percebre l’estat d’ànim dels altres mirant-los a la cara, amb els seus gestos o amb les seves expressions? Expresso aquest sentiment en veu alta per tal que aquella persona se senti compresa?

COM PODEM AJUDAR-LO?

Els següents suggeriments indiquen en quines tasques es fa necessària la implicació personal per part dels pares. L’objectiu dels temes proposats és mostrar les possibilitats de suport al vostre fill per al desenvolupament de la competència d’aquest mes.

1. Pot convenir tenir una frase ràpida de recordatori per viure petits detalls d’educació, dir gràcies, si us plau, etc.» Per exemple: «Paraula màgica!» o «Què és diu?».
2. Abans de reprendre’l per alguna cosa que ha fet malament, expressar abans els nostre sentiment: “No m’agrada gens aquesta situació”, “Estic molt disgustat”…
3. En un moment de crisi, quan el nostre fill est√† enrabiat o bloquejat emocionalment, no és bo buscar raonaments o donar explicacions educatives. Quan una persona s’està ofegant no és el millor moment per ensenyar-lo a nedar. Convé calmar la situació i buscar, després, el moment propici per parlar-ne.

PER PENSAR-HI…

Les següents preguntes poden ajudar-vos a reflexionar sobre algunes maneres de cooperar des de casa amb el programa de desenvolupament de competències en el qual participa el vostre fill.

1. De quina manera procuro acceptar i respectar els sentiments del meu fill o penso que han de  pensar i sentir de la manera que considero correcte?
2. On i quan comença en els meus fills l’ús de la llibertat Com presentem les petites decisions que han de prendre?
3. Com donem suport als fills en les relacions d’amistat? Els deixem que convidin algun amic seu? Deixem que vagi a casa d’amics seus? Quines condicions -que són lògiques- posem? Coneix el meu fill els criteris per convidar algú?

COM PODEM AJUDAR-LO?

Els següents suggeriments indiquen en quines tasques es fa necessària la implicació personal per part dels pares. L’objectiu dels temes proposats és mostrar les possibilitats de suport al vostre fill per al desenvolupament de la competència d’aquest mes.

1. Respondre a la seva angoixa procurant acceptar els seus sentiments enlloc de negar-los. Per exemple, si ens diu que ha perdut el seu llapis, no li diguem que “no passa res”, “ja en comprarem un altre”. Procureu, en canvi, reconèixer el seu sentiment: “ostres, quin disgust, era el que et va regalar l’àvia”.
2. Ajudar el nostre fill a superar la vergonya amb detalls d’educació en llocs públics: cedir el pas als grans, el deixar el seient a una persona gran, saludar coneguts pel carrer, demanar torn a la botiga…
3. Procurar que respectin les converses dels altres, esperant el seu torn per parlar i evitant interrupcions.